L'equip de protecció vegetal fa referència a la maquinària utilitzada en la producció agrícola per al control de plagues i malalties, protecció de cultius i gestió del camp. Aquests dispositius es poden classificar de diverses maneres en funció de la seva font d'alimentació, principi de funcionament, escenari d'aplicació i disseny estructural. Els tipus habituals inclouen els polvoritzadors de motxilla (motxilla), les unitats autopropulsades i-d'impuls{-, la maquinària muntada o arrastrada i els drons agrícoles-cada vegada més populars en els darrers anys-. Com que aquests diferents tipus varien en eficiència operativa, àmbit d'aplicació i mètodes de manipulació, l'elecció de l'equip depèn de factors com el tipus de cultiu, l'àrea de plantació i l'entorn operatiu específic.
Pel que fa a la potència i l'estructura, els equips d'estil-de motxilla representen una categoria comuna de dispositius-a petita escala, inclosos els polvoritzadors de motxilla elèctrics i motoritzats. Aquestes unitats són compactes i maniobrables, la qual cosa les fa aptes per al seu ús en horts, horts, vivers i petites parcel·les agrícoles. Les unitats de tipus push-i auto-propulsades ofereixen capacitats superiors de funcionament continu i redueixen la càrrega física del transport manual de solucions químiques; Els models autopropulsats, en particular, compten amb sistemes d'alimentació independents que els permeten moure's i ruixar de manera autònoma, cosa que els fa ideals per a l'agricultura a escala mitjana--gran-. La maquinària muntada i arrastrada s'utilitza normalment juntament amb tractors o altres vehicles agrícoles, utilitzant la potència mecànica per impulsar el sistema de polvorització; aquestes màquines es caracteritzen per amplies franges de polvorització i una alta eficiència operativa.
Segons el mètode d'aplicació, els equips de protecció de plantes també es poden classificar en polvoritzadors (líquid), pols (pols), bufadors de boira i altres dispositius especialitzats. Els polvoritzadors de líquids utilitzen bombes i broquets per atomitzar solucions químiques a les superfícies dels cultius i s'utilitzen àmpliament en l'agricultura. Els polsadors utilitzen principalment el flux d'aire per transportar i dispersar pesticides en pols, atenent els requisits de control específics. Els bufadors generen gotes més fines, cosa que els fa adequats per a entorns com hivernacles, politúnels i horts. Atès que els diferents mètodes d'aplicació imposen requisits específics pel que fa a la formulació del plaguicida, les característiques del cultiu i les condicions ambientals, és essencial seleccionar l'equip adequat.
Els drons agrícoles representen una categoria d'equips que evoluciona ràpidament; utilitzen una plataforma de vol equipada amb un dipòsit de productes químics, una bomba, broquets i un sistema de control per dur a terme operacions de ruixat-a baixa altitud. En comparació amb la maquinària tradicional de protecció de cultius a terra-, els drons no requereixen l'entrada directa als camps, de manera que es minimitzen l'allotjament dels cultius i els danys causats per la maquinària que passa sobre les plantes; també ofereixen una flexibilitat superior per a operacions en entorns com ara arrossars, camps de blat de moro i horts. A més, els drons solen tenir capacitats com ara el posicionament, la planificació automatitzada de la trajectòria de vol i el control del flux, que milloren la precisió operativa. No obstant això, el rendiment real està influenciat per factors com la velocitat del vent, l'altitud de vol, els paràmetres de polvorització i l'etapa de creixement dels cultius; per tant, és essencial un funcionament normalitzat d'acord amb les especificacions de l'equip.
Els equips de protecció de cultius també es poden classificar en funció dels escenaris d'aplicació, com ara equips per a cultius de camp, horts, hivernacles i jardins/espais verds. Les operacions de cultiu de camp generalment exigeixen una gran eficiència i una àmplia cobertura de polvorització; les operacions de l'hort prioritzen la penetració de ruixats i la cobertura de la coberta; i els equips d'hivernacle requereixen una mida compacta i flexibilitat operativa. En general, hi ha una gran varietat d'equips de protecció de cultius disponibles, amb cada tipus que posseeix característiques diferents. A l'hora de seleccionar l'equip, cal tenir en compte de manera exhaustiva factors com ara el tipus de cultiu, l'àrea de plantació, el terreny, les característiques de plagues i malalties i els requisits operatius per garantir que l'equip escollit s'adapti bé-a l'entorn de producció.
